Avui dia, la tècnica del gravat es considera com a un mètode tradicional d’un ofici antic que ja es practicava a l’edat medieval i s’inclou dintre el món de les Belles Arts. Aquesta tècnica va ser molt utilitzada des de principis del segle XV ja que s’avenia molt bé amb el procés de reproducció de l’època de l’impremta de tipus mòbil.
PREMSA
Era un procés llarg i laboriós i es solien diferenciar les seves fases. Així, els gravadors no eren necessariament els que estampaven les imatges. Cada tasca requeria uns coneixements d’ofici exclusius en tan que els que les practicaven n’adquirien cert domini professional i a la llarga, aprenent dels seus errors, podien ser-ne mestres. Cal dir, també, que es va experimentar per descobrir i conèixer aspectes sobre la tècnica aconseguint recursos expressius que, posteriorment, van tenir finalitats més artístiques.
No es pot dir que el gravat tingui actualment una reputació social, en tot cas ja va tenir la seva època d’esplendor, però mereix respecte per la seva artesania. Per molts avantatges que hagin aportat els avanços tecnològics o l’informàtica cap resultat serà capaç de reproduir aquella estampa ja que el pur treball manual no pot substituir-se per una màquina.
Sobre planxa
 |
| Puntaseca a la manera negra. |
 |
| Aiguafort. |
 |
| Aiguatinta. |
 |
| Els Llibres. Poema de Miquel Martí i Pol. |
 |
| Representació. Poema de Miquel Martí i Pol. |
Linòleum (la nova xilografia)
 |
| Sense Títol. |
 |
| (Cal recordar que aquesta tècnica es treballa invertidament) |
 |
| Títol: Estudi de memòries. |
Tècnica de la planxa perduda. (sobre linòleum)
Opció A:
Opció B:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada